Activitat 6

Com va influir en el cop militar de Pinochet el fer que Xile fos un important productor de coure a nivell mundial, i que les seves mines estiguessin explotades per companyies dels Estats Units.

Després d’independitzar-se Xile, va quedar a mercè dels Estats Units, que controlava el país tant econòmicament com políticament. Un dels exemples més clars d’aquest control és l’explotació de coure, que es duia a terme per part de multinacionals nord-americanes.

Arran d’aquest fet sorgeix Salvador Allende, qui ascendeix al poder d’una forma democràtica, amb el seu partit anomenat “Unidad Popular”.

L’objectiu d’Allende era molt clar, però també molt complicat de portar a bon fi: nacionalitzar totes les mines xilenes i totes aquelles institucions que estiguessin controlades per empreses nord-americanes. D’aquesta manera els diners que abans anaven a parar a Estats Units ara anirien a Xile. Però tot i els esforços d’Allende no s’hi va poder fer res. Els grups de dreta, recolzats pels Estats Units, van prendre el poder amb un cop militar, de manera que es va acabar amb la democràcia. Pinochet es va fer amb tot el poder, i es va crear una dictadura amb una gran restricció de la llibertat i amb l’assassinat d’una gran quantitat de persones.

Cal destacar que aquest cop militar va ser possible gràcies als Estats Units, que era el país que controlava les mines i moltes altres institucions econòmiques i polítiques de Xile.

Activitat 7

Què és la fibra òptica? Aplicacions.

La fibra òptica es una hebra de vidre o silici fos que condueix la llum.es requereixen dos filaments per una comunicació bi-direccional:TX i RX.

En cada filament es pot appreciar tres components:

• La font de llum: LED o làser.
• El mig transmissor: fibra òptica.
• El detector de llum: fotodiode
• Un cable de fibra òptica està compost per: Nucli,mant,recubriment,tensors i jaqueta.

Les fibres òptiques es poden utilitzar amb LAN,com per la transmissió de llarg alcanç.

L'interfaç en cada aparell pasa la corrent de polsos de llum cap al següent enllaç i també serveix como unió perquè l'aparell pugui enviar i rebre missatges.

Convencionalment,un pols de llum indica un bit 1 i l'ausencia de llum indica un bit 0. El detector genera un pols elèctric quan la llum s'inicia en ell.Aquest sistema de transmissió estaria ple de fugas de llum i seria inútil per a la pràctica excepte per un principi interesant de la física.

Activitat 8

Busqueu el temps de biodegradació dels plàstics.

• PET ( POLIETILENO TEREFTALATO) triga 150 anys o més en descomposar-se.
• HDPE (POLIETILENO DE ALTA DENSIDAD) triga més de 150 anys.
• PVC ( VINÍLICOS O CLORURO DE POLIVINILO) pot trigar fins 1000 anys.
• PS (POLIESTIRENO) pot arribar a trigar 1000 anys.
• LDPE (POLIETILENO DE BAJA DENSIDAD) triga més de 150 anys.
• PP (POLIPROPENO) pot trigar entre 100 y 1000 anys

Activitat 9

Reciclatge del plàstic.

Quan els plàstics deixen de ser útils, es converteixen en residus amb les seves corresponents conseqüències que impacten mediambientalment. La gran quantitat de residus plàstics (1500000 tones a l’Estat Espanyol) ha fet que sigui necessari per a la societat aprofitar aquests residus. Aquest reciclatge pot venir per tres vies:

1. La reelaboració d’objectes a partir dels residus de termoplàstics seleccionats, nets i trossejats. Els objectes realitzats amb plàstic reciclat poden tenir certes limitacions (no poden ser utilitzats  per a usos alimentaris).
2. La recuperació de productes químics primaris, per tornar a elaborar polímers nous. Per a això cal sotmetre els residus a un procés de piròlisi (aplicar elevades temperatures en absència d’oxigen).
3. La recuperació de part de l’energia utilitzada en el procés de fabricació mitjançant la incineració. Encara que la incineració del PVC pot provocar greus problemes de contaminació si no es realitza de manera adequada.

El procés de reciclatge té 4 parts principals:

1. Separació: s'han de separar els diferents components depenent de la naturalesa química. Abans de la selecció s'ha de fer la neteja que per facilitar-la podem trossejar aquests plàstics.
2. Trituració i rentat: granulem els plàstics amb un triturador al mateix tems que rentem els grànuls formats amb aigua. Després es sequen les partícules amb una centrifugació.
3. Extrusió: es força el plàstic a passar per una matriu per tal de donar-li la forma desitjada.
4. Pel·letització: fem que el plàstic formi petites boles.

Els processos de reciclatge no són iguals per a tots els polímers, així que abans de reciclar-los cal seleccionar els diferents tipus de plàstics (per tal de facilitar-ho la majoria d’objectes de plàstic porten gravats uns símbols internacionals d’identificació).

Activitat 10

Quin és el procés de fabricació del paper?

Preparació de la fusta:

1. La fusta s’obté com a troncs, que són traslladats en camions a la fàbrica de cel·lulosa.
2. Els trossos de fusta que venen dels boscos entren a la fàbrica per tal de treure’ls-hi l’escorça.
3. Després, amb l’ajut d’una màquina anomenada xipiadora, es pica la fusta en petites parts o estelles i s’acumula en grans piles a l’aguait de ser utilitzats.
4. Cocció: les estelles són submergides a altes temperatures (130-179ºC) en un licor format per aigua i altres productes químics (sulfits i soda càustica) per separar les fibres de la fusta i obtenir pasta cel·lulosa.
5. Blanqueig: la pasta de cel·lulosa es diposita en altres tambors on s’afegeixen productes químics (diòxid de clor, oxigen, peròxid i soda càustica) per blanquejar-les. Això permetrà tenir un paper més blanc segons el tipus de producte que es vulgui fabricar.
6. Eixugat i embalat:                                        .

• La cel·lulosa blanquejada es passada per una cinta transportadora que passa per uns rodets amb calor per eixugar-les.              .

• Un com eixuta, la cel·lulosa es emmagatzemada en paquets per al seu posterior transport a les fàbriques de paper.

Fabricació del paper:

1. La cel·lulosa prèviament preparada es transportada per transformar-la en paper.
2. La pasta de cel·lulosa que conté les fibres cau sobre una tela mòbil on es produeix la formació del full pel creuament de les fibres.
3. El excés d’aigua de la pasta de cel·lulosa passa a través de la tela on s’elimina en un recipient.
4. El full de paper passa per premses que per pressió y succió eliminen part de l’aigua.
5. El full de paper humit passa per diversos grups de cilindres eixugadors que li apliquen calor i l’eixuguen.
6. Un cilindre de gran diàmetre aixafa el full, per tal de produir un paper llis i brillant.
7. El paper rep un bany de midó amb el que es segella la superfície.
8. El paper passa per uns rodets d’acer per proporcionar-li finor i espessor homogenis.
9. El paper s’enrotlla per després ser bobinat i/o tallat a les mides requerides.