Activitat 4

A

El ferro és el metall més emprat actualment, en qualsevol de les seves presentacions, ferro forjat, fosa o acer, ja que, el seu cost d’obtenció és relativament baix, i també moltes de les seves aplicacions. Malgrat tot, algunes de les seves característiques , baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, dificultat de mecanització, facilitat de corrosió, obliguen la industria a buscar metalls alternatius per a segons quines aplicacions. Aquests altres metalls que es poden fer servir en estat pur o bé formant aliatges, s’anomenen genèricament metalls no fèrrics i es poden classificar, atenent a llur densitat, en pesants, lleugers i ultralleugers. Substitueixen el ferro en múltiples aplicacions tecnològiques perquè les seves propietats són més adequades, tot i que el seu preu és més elevat per la baixa concentració d’alguns d’aquests metalls en les seves menes, la gran quantitat d’energia consumida en el procés d’obtenció i afinament i la demanda relativament reduïda, que obliga a produir-los en petites quantitats.

Metalls no fèrrics de més aplicacions industrial són?

Coure: L'aplicació per excel·lència del coure és com a material conductor (cable elèctric, telefònic, televisió,. ..), a què es destina al voltant del 45% del consum anual del coure. 

Níquel: Aproximadament el 65% del níquel consumit s'empra en la fabricació d'acer inoxidable austenític i un altre 12% en superaliatges de níquel. El restant 23% es reparteix entre altres aliatges, bateries recarregables, catàlisi, encunyació de moneda, recobriments metàl·lics i fosa.

Estany: S’utilitza com a revestiment antioxidant. És molt mal·leable, resistent a la corrosió, dúctil i tou, però no té gaire resistència als esforços.

Alumini: Ja si ha considerant la quantitat o el valor del metall emprat, el seu ús excedeix al del qualsevol altre exceptuant l'acer, i és un material important en multitud d'activitats econòmiques. L'alumini pur és tou i fràgil, però els seus aliatges amb petites quantitats de coure, manganès, silici, magnesi i altres elements presenten una gran varietat de característiques adequades a les més diverses aplicacions. Aquests petits aliatges constituïxen el component principal de molts de components dels avions i coets, en què el pes és un factor crític.

Quan s'evapora alumini en el buit, forma un revestiment que reflexa tant la llum visible com la infraroja. A més la capa d'òxid que es forma impedeix el deteriorament del recobriment, per aquesta raó s'ha emprat per a revestir els miralls de telescopis, en substitució de la plata.

Donada la seva gran reactivitat química, finament polvoritzat s'usa com a combustible sòlid de coets; en algun explosiu, com a ànode de sacrifici i en processos d'aluminotèrmia per a l'obtenció de metalls.

Zinc: La principal aplicació del zinc (prop del 50% del consum anual) és el galvanitzat de l'acer per a protegir-lo de la corrosió, protecció efectiva inclús quan es clavilla el recobriment ja que el zinc actua com a ànode de sacrifici. Altres usos inclouen bateries de Zn-AgO usades en la indústria aeroespacial per a míssils i càpsules espacials pel seu òptim rendiment per unitat de pes i bateries zinc-aire per a ordinadors portàtils, peces de fosa injectada en la indústria d'automoció, metal·1lúrgia de metalls preciosos i eliminació de la plata del plom.

Plom: causa de les seves propietats mecàniques pobres, el plom no té gairebé cap aplicació estructural. Però això no vol dir que no l'industria no en faci un ampli ús. El plom té, avui en dia, moltes aplicacions, des de bateries, fins a barreres acústiques, passant per recobriments de cables... Del plom utilitzat a la industria, el 40% s'usa en forma metàl·lica, el 25% en aliatges i el 35% restant en compostos químics.

En forma metàl·lica ha estat usat, sobretot, en la fabricació de tubs de conducció de l'aigua; malgrat que es consideri un metall pesant tòxic, causant del saturnisme. Això és degut al fet de què en contacte amb aigües calcaries es cobreix d'una capa de calç que impedeix que l'aigua potable entri en contacte amb el plom. No obstant això, el risc d'intoxicació segueix existint i és per això que actualment ja no s'usa. Avui en dia, el plom és emprat, principalment, en:

- La fabricació d'acumuladors i bateries de plom, degut a les seves propietats electroquímiques.

- Municions; a causa de la seva tenacitat i el seu pes.

- Recobriments per a cables

- Blindatge

- Barreres impermeables i barreres acústiques

- De membrana antiradiació en reactors nuclears i aparells de raigs X, degut a que d'isòtop més corrent del plom absorbeix neutrons i transmuta en un isòtop radioactiu de vida molt llarga, i per tant poc perillós

Or: L'or pur és massa tou per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo amb plata i coure. L'or i els seus molts aliatges s'empren força en joieria, la fabricació de monedes i també com a patró monetari en molts països. A causa de la seva bona conductivitat elèctrica i la seva resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar a finals del segle XX com a metall en la indústria.

B

El preu dels metalls varia segons la llei de l’oferta i la demanda. En un món globalitzat com el nostre, l’oferta i la demanda s’estableixen a nivell mundial. Depenent de la seva utilització i de la seva abundància, la unitat de referència a l’hora d’establir el preu pot ser la tona (t), el quilogram (kg) o, fins i tot, el gram (g).
Busca en l'apartat corresponent de la Borsa i dels mercats internacionals, on es negocien els preus de les matèries primeres, els preus actuals d'aquests metalls i compara'ls amb els del 1997.

Metalls	Preu 1997 (pts/t)	Preu 1997 (€/t)	Preu actual (€/t)
Níquel	1.039.500	6.247,52	20.414,33
Estany	921.750	5.539,83	14.302,90
Coure	373.500	2.244,78	5.813,01
Alumini	225.000	1.352,28	2.261,50
Zinc	159.000	955,61	1.806,02
Plom	106.350	639,18	1.742,21
Argent	27.819.000	167.195,55	480.491,25
Or	1.744.000.000	10.481.651,10	30.317.405,55